Todd Solondz | Americana Film Fest 2023

Todd Solondz, protagonista de la retrospectiva que enguany organitza l’Americana Film Fest, és una de les veus més personals i controvertides del recent cinema independent nord-americà i ser-hi allà prenent notes era un plaer.

Procuro anar a les classe magistral que pugui. Ni que sigui per agafar el tren, fer-me una hora de trajecte cap a Barcelona, seure en una butaca a escoltar a qui tingui un discurs sobre el seu procés creatiu i sentir-me part d’una comunitat artística. Així que quan el GAC envia les seves butlletins vaig fent agenda de properes cites. Un parell al mes mínim, em dic a mi mateixa, per sortir de casa i aprendre.

I així vaig fer el passat 27 de febrer. Asseguda entre estudiants de la Blanquerna i algun que altre company admirador d’aquest director punyent i irònic, vaig anar agafant apunts. No sense abans entregar el meu DNI per tal d’obtenir un aparell de traducció simultània que finalment no vaig necessitar. Les inseguretats de no dominar completament l’anglès sempre fan que sigui precavida quan el ponent no és britànic, per por a no entendre amb fluïdesa.

Lluny de l’artifici formal i amb uns guions fets a mida per ell mateix, Solondz ens parla de les fosques debilitats d’una classe mitjana que està perduda en la seva pròpia incapacitat de ser feliç. I, sí, tots els adjectius que s’han escrit abans podrien definir el seu cinema, però Solondz, ben mirat, del que ens parla és d’una societat trista. I, encara que sembli mentida, els seus personatges estan tractats, moltes vegades, amb la tendresa del marginat, del que no encaixa, del que busca el seu lloc, malgrat que sap que ni el té ni el tindrà mai.

Així, a mig camí entre la misantropia i un humanisme vaporós, construeix una filmografia tant conseqüent com esfereïdora. I deixa declaracions tan sarcàstiques i contundents com aquestes:

• “Do a film that only you can make and that not only you can sit through”
• «The Oscars are not cool. You know, where I come from, the Oscars are like the Pulitzer Prize, the triumph of mediocrity»
• «El procés d’escriptura és com els espermatozoides: n’hi ha milions i només un funciona».
• «If something makes money, it’s moral. If something is a waste of money, it’s not».
• «Les digo a mis alumnos: sois jóvenes, llenos de ilusión y con una gran ambición. Afortunadamente, yo no tengo ninguna de estas tres cualidades.»
• “El meu procés d’escriptura no parteix d’arguments o estructures prèvies, sino que es basa en el descobriment”
• ”Si quieres ser un buen director de cine trabaja con gente más lista que tú. Yo siempre me rodeo de gente más lista que yo”.
• «El meu procés d’escriptura és tan senzill com seure a una cadira i agafar paper i llapis. Hi ha mil maneres de romantitzar la procrastinació però, al final, el secret és aturar-se i posar-s’hi».

Orgullòs de ser el professor de les guardonades cineastes Chloé Zhao (The Rider) i Charlotte Wells (Aftersun) a la universitat de NY i amb la tranquilitat de qui no té el cul llogat. Un plaer agafar el tren per escoltar el seu discurs.